En sóc conscient que el títol està en castellà, i és que a mi em sona millor dit així, per exemplificar amb un mot la fotografia, que no en català: Bojeria... fonèticament complicada per dir-la cridant, folleria... com ho diria... malsonant? "Locura" i prou. O és que algú diu "barret" en comptes de "chapeau" quan alguna cosa està molt bé?
Anem al gra. La fotografia dels Grallers d'Igualada va ser presa durant la cercavila que vàrem fer a les festes del Pilar, al barri de la Font Vella. No, no duiem sobrecàrrega de productes destil·lats ni de substàncies extranyes, simplement la "locura" del moment. L'actuació estava anant sobre rodes, amb un sò espectacular, molta canya, molta energia. Erem nosaltres, els gegants del barri i una corrua de gent que ens acompanyava. Les dues veus afinades, la percussió "enxufada" al màxim, els gegants giravoltant i saltant... què més es pot demanar? Res més, una estona on vàrem disfrutar i vàrem fer seguir a la gent (tot i que a Igualada costa una mica "arrencar" la gent -"trata de arrancar-lo Carlos..."-).
I aquí la conclusió: Per bé que toquis la gralla, per bé que soni el grup, si no es transmet has perdut el 60% de l'actuació, has perdut el sentit del què fas: Ho fem per això, per disfrutar i fer disfrutar. A qui no li agrada sentir com després de l'actuació un nen canta o algú xiula la tonada dels teus temes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada