Quin fart de riure!

No sóc l'únic (i ho sé de bona pasta) que em faig un fart de riure amb segons quines sèries i segons quines pel·lícules de dibuixos animats. Són boníssimes!!! I n'estic segur també que la canalla hi ha la meitat de conyes que no entenen, que de fet, les posen per nosaltres (els "grans"). De les darreres que he vist, em ve al cap les aventures d'Ice Age. Qui no ha rigut amb les històries que li passen a l'Starc (un esquirol prehistòric) i el seu aglà? Pobre bestiola, sempre pringa. De fet, de les de la factoria Dreamworks s'aprofiten pràcticament totes. O ara al K3 que fa ben d'hora al matí (que el meu nanu ja ronda) el "Xai Shaun.".. sense paraules... o "El Leon"... Un dia que tingueu un moment doneu-hi un cop d'ull i me'n donareu la raó, segur!
Per cert, ara m'han recomanat "KungFu Panda"... ja us explicaré.

Sonats!!!

És el mínim que se'ns pot dir.
Quina sensació és la que ens porta a llevar-nos quan encara no ha sortit el sol, penjar-nos un pitrall tot tremolant d'una barreja de fred i nervis, i posar-nos a córrer muntanya amunt tot volent-nos assemblar (sense aconseguir-ho) als isards que tanta enveja ens fan?
Realment és indescriptible. Corres contra tu mateix, contra els teus límits, contra el propi coneixement, contra tot, contra tots. La sensació de força, de patiment, de manca d'alè, de fred, de dolor, de rauxa, de bojeria, de tot. És un TOT que et fa tornar-hi, i tornar-hi, i tornar-hi, ho necessites, en depens.
Sinó que els ho preguntin als corredors d'aquest any de la mítica Zegama-Aizkorri. Quina animalada! Neu, pluja, fred i 42km de pedres i fang!
N'heu vist alguna foto? Cares desencaixades de cansament, d'estar farts de pluja, d'estar farts de pujada... però segur que si li preguntes a qualsevol d'ells si vol repetir-ho segur que et diu que si.
El que us he dit abans, sonats! I que per molts anys ho puguem estar.