Tió, Reis i Pastorets

Ara que el fred ha provat ja de deixar-nos glaçats i no ho ha aconseguit, tornem a ser un cop més a les festes de Nadal. Per mi sempre han estat sinònim de: Tió, Reis i Pastorets. Sempre ho he viscut així, sense plantejar-me el perquè, el motiu, el com... senzillament m'hi he trobat i llestos. Ara que m'he tornat una mica més racional (ha costat 31 anys d'evolució... de mica en mica es fa la Pica), no només ho segueixo pensant sinó que m'hi aferro i ho defenço. Són 3 caracterísitiques que ens refermen com a catalans, la nostra cultura, el nostre pensament, la nostra història. Què hi ha de més català per aquestes dates que fer cagar el nostre benvolgut Tió (i no caga-tió com moltíssima gent diu i que cada vegada que ho sento se'm remou l'estómac), viure la festa dels Reis d'Igualada, o participar en la interpretació de "Els Pastorets" de Josep Mª Folch i Torres. Això és el què vull transmetre al meu fill (tal i com van fer mons pares amb mi), que "s'empapi" ("xopi" en català correcte) de cultura, de sentiment, de lluita, que faci seves aquestes tradicions, que les estimi i que sàpiga fer-les estimar. Jo procuraré ensenyar-li tot el què en sé i que ell decideixi amb quines eines treballar. Jo, per Nadal, he triat aquestes tres: Tió, Reis i Pastorets. La gralla no és estacional i m'acompanya tot l'any.

Mentre mantinguem ben encesa la flama mantindrem viva la identitat com a poble. Tal i com va dir Vicent Andrés Estellés, -"No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu".

BON NADAL A TOTS!!!!!!

Pedres a la teulada

Com a usuari de la xarxa us haig de confessar que em poso especialment nerviós quan veig les fantàstiques "intros" que tenen moltes pàgines web realitzades amb Flash (o el cosí germà que sigui). El primer que busco és l'"skip intro". Una presentació de més de 10 segons no se la mira ningú (per termes generals). Aleshores, perquè s'entesten en mostrar-hi el catàleg, instalacions, treballs, i gent "satisfeta i feliç" amb una cosa que realment només ens hauria d'introduir (eps! que el mateix nom ho diu!!) al lloc web on entrarem? A més, també hi ha programadors (amb mala fè?) que es deixen d'incorporar l'enllaç de salt, el que fa que cada vegada que accedim a la pàgina haguem de passar pel carall de flash; és "l'aduana" de la web? Això et pot fer perdre moltes visites, i al cap i a la fi el què compta en una web és el número de "clics" que ens hi fan.
He sentit també la notícia que a partir d'ara s'acceptaran lletres com ara la "ñ" ens els dominis ".eu". Fantàstic no? fantàstic que només els qui tinguin un teclat en castellà puguin entrar per exemple al domini "españa.eu"... bona política...
Potser com a dissenyador i programador web m'estic tirant pedres a la teulada, però noi, així és com ho veig.

Fins els bolets!

Us poso en antecedents: dilluns al matí (de la setmana passada). Arribo al despatx i el primer "bon dia" és: "-Ahir vàrem trobar un cistell ple de llanegues allà al teu poble!"... com pots viure sabent això??? Tota la setmana inquiet, pensant que dissabte no podria anar-ne a buscar però que de diumenge no passava. Dimarts, dimecres... que lents passen els dies quan esperes una cosa! Per fi! Diumenge al matí: ens posem la roba d'anar a trescar enmig de garrics, esbarzers i atzavares, cistell en mà, ganivet a la butxaca, el xavalet, la dona i els dos gossos i cap el bosc hi falta gent. El trajecte fins al lloc tot cantant cançonetes perquè el nanu estigui distret (s'ha de dir que n'he après un munt que després sonen al meu cap mentre faig curses de muntanya -us imagineu fer la Saldes Pedraforca a ritme de "El general Bumbum"? tremendo us ho asseguro-). Per fi arribem al bosc, baixem tots i quasi sense dir res cada un per la seva banda. Res tu, el bosc sec com un òs. Ens retrovem al cotxe i el nanu (de dos anyets...) m'ensenya els seu cistellet amb quatre llanegues sanes com una mala cosa... mmm... la sort del principiant, ja se sap. Tornem cap al cotxe per anar un tros més avall. Ara se'ns afegeixen els sogres i els cunyats. Faig parar el cotxe un tros abans del punt de parada habitual per fer el tros per dins el bosc... mitja hora d'esgarrinxades, baralles amb esbarzers, agafar el ganivet amb la mà dreta per si dóna sort, el cistell penjat, amb un ull tancat... res, ni un trist camagroc. Torno al camí i el primer que sento, la meva cunyada Marta dient "-He trobat un rovelló!". Un rovelló diu... allò era un trasto de pam i mig de barret, sà, sanguinós, una obra d'art! I el meu cistell amb dues pinyes i tres fulles seques. Fins al cap d'una estoneta no vaig trobar quatre llaneguetes sanes i un grapadet de camagrocs... Em sembla que aquesta temporada ja n'estic fins els bolets (dels bolets)!