Homeopatia: la gran silenciada

Aques any hem tingut uns Reis diferents: els passàrem a urgències de l'Hospital d'Igualada. El Guiu va entrar a urgències amb un quadre d'inicis de meningitis. Després de les primeres proves, observacions i analisi tot ho indicava. A l'Hospital ens va acompanyar el Doctor Mateu (doctor en medicina homeopàtica), i ell mateix va donar les explicacions pertinents (entre metges parlen el mateix idioma i s'entenen sense masses explicacions). Paral·lelament a les proves el doctor ens va donar el remei homeopàtic per la inflamació de la meninge. Després d'un parell d'hores la pediatre d'urgències no entenia com podia ser que aquell nen que va entrar amb rigidesa de coll aleshores ja no en tenia, i la pèrdua d'equilibri anava desapareixent a l'igual que el mal de cap. Ens posen en un box i ens fan quedar per veure l'evolució i veure si s'ha de fer una punció lumbar. Al Guiu no li posen cap mena de medicament, sols el "suero" amb la via que li havien posat sols arribar. Nosaltres seguim amb el tractament homeopàtic. Canvi de guardia, i la pediatra que entra és alumne del propi doctor Mateu, i per tant pro-homeopatia. Nosaltres li expliquem que li estem donant medicació homeopàtica, i ella mateix es posa en contacte amb el mateix doctor per parlar del cas. Unes hores més tard ens donen l'alta. En l'informe no hi figura RES del tractament alternatiu que s'ha fet. És així com la homeopatia no tindrà MAI resultats mèdics provats. És així com MAI no tindrà el reconeixement que es mereix. Mentrestant que vagin receptant medicaments i protectors d'estómac... la cosa va així. Trist però cert.

L'Olla de Núria

Diumenge passat (17 de juliol) vaig poder participar en la V Olla de Núria (dic "vaig poder" perquè en 13h es van acabar les 650 places d'inscrits). Brutal! Un cursa de muntanya amb tots els "ets i uts". Des del km 0 muntanya pura i dura. D'inici la pujada al Puigmal des del Santuari (1000m de desnivell de patac), que per escalfar una mica ja va bé. A partir d'aquí un constant coll amunt coll avall, caranejant amb França a un costat i Catalunya a l'altre. Estava previst mal temps, i així va ser. Al començament ja teníem un vent que dalt el Puigmal et ventilava de veritat, però una briseta de res comparada amb les ventades que ens va anar fent després. Quan portava dues horetes corrent la rematada: va començar a pujar la boira, més vent, molt fred (4 graus de temperatura a 2500m sense tenir en compte la de sensació -un sota zero aprox-), pluja i al final pedra. A més inclemències més ganes de córrer, d'enfrontar-me als esdeveniments... on està el límit (where is the limit? com diu Josef Ajram)? Disfrutant com un camell... la única cosa que em tocava la pera era la boira (a una distància de 10m no es veia res en absolut, i trobar les banderoles es feia complicat). 4h 8min, 3880m de desnivell i 11 cims després de l'inici, vaig tornar a arribar al Santuari i em vaig trobar enmig de la boira i la pluja, resguardats sota d'un arbre, a la Sílvia i el Guiu. Jo estava aguantant allò per voluntat propia, però ells ho van aguantar per mi. No es pot demanar més. La felicitat existeix i ells (Sílvia, Guiu i Etna) la fan possible.

3D

No, ni Avatar's ni conyes, el que "impressiona" (i mai més ben dit) és la impressora 3D que ens acabem de firar a l'empresa. És curiós veure-la treballar en els 3 eixos... tu li envies el dibuixet i en unes horetes ja t'ha fet realitat la peça (o trasto) que durant tants dies has imaginat. Una capeta de suport, dues de material i "et voilá". Txatxi, txatxi. D'aquí un temps tots en tindrem una a casa, i direm: quants sóm avui a sopar? 5? Doncs cinc plats en fabricació, cinc copes, dues safates... Impressionant!

La "compe"

Bones de nou,

En els meus trajectes de pujada i baixada cap a la feina, passo per Calaf, i a Calaf hi fan uns Pastorets, i jo faig de Rovelló als Pastorets d'Igualada... i em vaig dir: -Roger, potser que vagis a veure com ho fa "la compe". No se sap mai, potser trobaràs algun "recurs" que puguis adaptar a la teva manera d'actuar.

Dit i fet, vaig enredar a la família i cap a Calaf a veure els Pastorets. Ja d'entrada es veia una cosa professional (acomodadors, varies portes d'entrada...). Comença l'espectacle i... boca oberta tota l'hora. Flipant. Molt bona actuació, un ritme brutal, molt bona representació dels dimonis, molt bona escenografia, molt bon sò... la prova està en que el Guiu, el meu fill (que adoro) de tres anys no va dir ni piu en les tres hores d'obra. "Chapeau" nois, us felicito. I als qui no hi hagin anat a veure'ls els els recomano (bé, de fet ara us haureu d'esperar fins el pròxim Nadal... va com va). I si algú de Calaf ho llegeix veniu-me a veure a mi a Igualada a veure si em fitxeu (d'intercanvi o així). AU! SALUT!

Niano niano niano niano!!!

No companys, no se me n'ha anat l'olla (això em va passar ja fa uns anyets), quan dic "niano niano" em refereixo a "Maratoniano"!!! Si si!! La meva primera marató de muntanya va caure el passat 31 de juliol al "Trail del Aneto" de Benasc. 42Km, un rere l'altre. La sort que vaig tenir per tal d'acabar-la va ser anar amb dos companys patidors experts en aquestes curses: el Ciscu i el David. Va, que us explico com va anar:
13:35h Arribem tardíssim a recollir els dorsals (que per cert s'havien d'anar a buscar a can Collon... a mà dreta)... nervis nervis... a més ens demanen 30eurillos a cada un com a fiança pel xip. El Lluís ens va fer un dipòsit a curt plaç i vàrem poder recollir-los.
13:50h Control de material. Au, buida la maleta on hi havia aconseguit encabir les barretes, el paravents, la brúixola, el frontal, el forn microones, les dues caixes de llet i el sac de patates (per si de cas ens perdíem)
14:00h Nervis nervis, ens despedim de la família i sortim... em sembla que això serà llarg.
14:05h Quina calor que fot! Les sargantanes estan a l'ombra i nosaltres a ple sol! Tinc una sensació de "Ayquemevoy". Seran els nervis. Ja em passarà.
14:30h L'"Ayquemevoy" segueix amb mi... ja he begut, passat per l'ombra, xerrat amb el Ciscu... però noi, això no em passa.
14:45h Passem per Senarta i veig a la Sílvia i el meu Guiuet!! Això em reconforta!
15:50h Estem a "El Vado". Aquí ens trobem un altre vegada amb la Pilar, la Dolors i el Lluís que ens fan de claca i ens donen aigüeta fresqueta. Em torno a enganxar amb el Ciscu (per 10 minuts només).
16:30h Jo plego. N'estic fins als nassos. Encara no he arribat a la meitat i no puc amb l'ànima. M'està matant la calor. Em menjo mitja barreta a veure com va.
16:35h -"Què fots aquí assegut!!!". Això i una tibada per la motxilla és l'únic que recordo de l'arribada del David. Em fa seguir endavant!! Doncs ara no li parlo...
17:10h Arribem junts al "Puerto de la Picada" després de passar enmig de corredors cridant de dolor, tirats per "pajares", etc. Una altre queixaladeta a la barreta assegudets, un traguet d'aigua i avall!!
20:44h Finalment hem arribat a Benasc. Les cames es mouen per inèrcia. Durant la baixada he anat intercalant rampes als quadríceps (que aquestes ja les tinc controlades) amb les dels abductors (doloroses de veritat!!). He parat a agafar aigua del riu, a fer jo un riu, he perdut les ulleres de sol (evidentment no he tornat a buscar-les), hem saludat als corredors de la cursa de 69 i als de la de 100 i pico, ens han adelantat, ens hem donat suport mutuu (amb el David)... jo esperava veure la sensació de l'anomenat "mur" dels 36km, però penso que amb els "tabics" amb que m'he anat fotent de morros des del quilòmetre 1, el mur ha quedat descafeinat.
22:00h Em poso mig dins del sac mig fora i a dormir amb la família dins de la "furgo"
L'endemà al matí ja estava buscant una altre marató per anar a fer... això enganxa!!! Niano niano niano nianoooooooo...

Que "macu" és que t'ho facin

Quanta saviesa en aquestes paraules... que "macu" és que t'ho facin. I no em refereixo al llit, al sopar, a que et planxin la roba o al què sigui, sinó als "hobbys" ( si no s'escriu així ja em perdonareu, però he pensat que posar "jobi" era massa radical). Ens agrada córrer, doncs organitzem una cursa (tugatrail per exemple)... "cony quin merder" (perdoneu pel renec però això va així). No és arribar inflar quatre globets, quatre cintes deu dorsals dos vasos d'aigua i llestos... no! La cosa es remena un any abans, reunions, col·laboradors, patrocinadors, pensar el circuit, avituallaments, controls, inscripcions, controls de pas, de temps, les botifarres, què passa si plou, els obsequis... AAAARGHHH!!!
Fem una cosa més "fàcil", fem una trobada de grallers per celebrar els 20 anys del grup (ja que hi sóm fem propaganda: Grallers d'Igualada). No hi ha calers, busca padrins, busca els grups, fes-ne publicitat, el punt de trobada, les cercaviles, l'arribada, els guies pels grups, els obsequis... AAAAARGHHHHH al quadrat!!! I jo cada dia amb menys pèl al cap.... però una cosa està clara: Algú s'ha de mullar, no? I si no vols pols no vagis a l'era, i si vols estar ben servit fes-te tu mateix el llit, i tal i com diu el Càlichs anar pixant i anar rient... ara, una cosa està clara: Que "macu" és que t'ho facin!!!

Quin fart de riure!

No sóc l'únic (i ho sé de bona pasta) que em faig un fart de riure amb segons quines sèries i segons quines pel·lícules de dibuixos animats. Són boníssimes!!! I n'estic segur també que la canalla hi ha la meitat de conyes que no entenen, que de fet, les posen per nosaltres (els "grans"). De les darreres que he vist, em ve al cap les aventures d'Ice Age. Qui no ha rigut amb les històries que li passen a l'Starc (un esquirol prehistòric) i el seu aglà? Pobre bestiola, sempre pringa. De fet, de les de la factoria Dreamworks s'aprofiten pràcticament totes. O ara al K3 que fa ben d'hora al matí (que el meu nanu ja ronda) el "Xai Shaun.".. sense paraules... o "El Leon"... Un dia que tingueu un moment doneu-hi un cop d'ull i me'n donareu la raó, segur!
Per cert, ara m'han recomanat "KungFu Panda"... ja us explicaré.