dimarts, 20 d’octubre de 2009

"Locura"!!!!



En sóc conscient que el títol està en castellà, i és que a mi em sona millor dit així, per exemplificar amb un mot la fotografia, que no en català: Bojeria... fonèticament complicada per dir-la cridant, folleria... com ho diria... malsonant? "Locura" i prou. O és que algú diu "barret" en comptes de "chapeau" quan alguna cosa està molt bé?

Anem al gra. La fotografia dels Grallers d'Igualada va ser presa durant la cercavila que vàrem fer a les festes del Pilar, al barri de la Font Vella. No, no duiem sobrecàrrega de productes destil·lats ni de substàncies extranyes, simplement la "locura" del moment. L'actuació estava anant sobre rodes, amb un sò espectacular, molta canya, molta energia. Erem nosaltres, els gegants del barri i una corrua de gent que ens acompanyava. Les dues veus afinades, la percussió "enxufada" al màxim, els gegants giravoltant i saltant... què més es pot demanar? Res més, una estona on vàrem disfrutar i vàrem fer seguir a la gent (tot i que a Igualada costa una mica "arrencar" la gent -"trata de arrancar-lo Carlos..."-).

I aquí la conclusió: Per bé que toquis la gralla, per bé que soni el grup, si no es transmet has perdut el 60% de l'actuació, has perdut el sentit del què fas: Ho fem per això, per disfrutar i fer disfrutar. A qui no li agrada sentir com després de l'actuació un nen canta o algú xiula la tonada dels teus temes?

divendres, 9 d’octubre de 2009

Sóc TIC


No, no us espanteu, no sóc ni un espasme, ni moviment nerviós ni res d'això (més aviat tendeixo a ser tranquil). Quan dic que sóc TIC em refereixo a tècnic en Tecnologies de la Informació i Comunicació. Vaig començar com a informàtic, però l'evolució d'internet, les xarxes socials, les comunicacions i tot plegat m'ha fet evolucionar cap aquest camp més ampli, i sincerament, per mi, més emocionant.

De sempre he estat contrari a moviments tipus messenger, facebook o similars però no com a concepte, sinó a l'ús que se n'està fent. La gent n'és realment conscient d'on s'està posant? Com a tècnic haig d'estar al màxim de al dia del que hi ha al "mercato", i haig de conèixer els productes per saber com controlar-los (diguem més aviat, filtrar-los) dins de l'empresa. Aleshores és quan te n'adones que hi ha persones que, per exemple, fan servir el "mur" del facebook per parlar amb la parella... i ja que hi sóm publiquem-ho al diari, fem-ne anuncis pels autobusos i pancartetes per les avionetes de la platja. O d'altres que publiquen (o els publiquen) fotos de la darrera festa/bacanal on se'ls veu amorrats a una garrafa amb productes poc propers a l'aigua. Aleshores no cal que s'escarrassin a fer creure a pares, directors o a qui sigui que hagin de donar comptes, que el malestar de l'endemà (altrament dita ressaca) és produit per un procés viral. A més aquestes fotos queden molt bé dins del "portfolio" d'una empresa de selecció de personal. Senyores, senyors, fem servir les eines pel què s'han de fer servir. A ningú se li ocorreria de tallar un tub d'acer amb unes tisores de plàstic (encara que siguin per tallar), oi?