dimecres, 25 d’agost de 2010

Niano niano niano niano!!!

No companys, no se me n'ha anat l'olla (això em va passar ja fa uns anyets), quan dic "niano niano" em refereixo a "Maratoniano"!!! Si si!! La meva primera marató de muntanya va caure el passat 31 de juliol al "Trail del Aneto" de Benasc. 42Km, un rere l'altre. La sort que vaig tenir per tal d'acabar-la va ser anar amb dos companys patidors experts en aquestes curses: el Ciscu i el David. Va, que us explico com va anar:
13:35h Arribem tardíssim a recollir els dorsals (que per cert s'havien d'anar a buscar a can Collon... a mà dreta)... nervis nervis... a més ens demanen 30eurillos a cada un com a fiança pel xip. El Lluís ens va fer un dipòsit a curt plaç i vàrem poder recollir-los.
13:50h Control de material. Au, buida la maleta on hi havia aconseguit encabir les barretes, el paravents, la brúixola, el frontal, el forn microones, les dues caixes de llet i el sac de patates (per si de cas ens perdíem)
14:00h Nervis nervis, ens despedim de la família i sortim... em sembla que això serà llarg.
14:05h Quina calor que fot! Les sargantanes estan a l'ombra i nosaltres a ple sol! Tinc una sensació de "Ayquemevoy". Seran els nervis. Ja em passarà.
14:30h L'
"Ayquemevoy" segueix amb mi... ja he begut, passat per l'ombra, xerrat amb el Ciscu... però noi, això no em passa.
14:45h Passem per Senarta i veig a la Sílvia i el meu Guiuet!! Això em reconforta!
15:50h Estem a "El Vado". Aquí ens trobem un altre vegada amb la Pilar, la Dolors i el Lluís que ens fan de claca i ens donen aigüeta fresqueta. Em torno a enganxar amb el Ciscu (per 10 minuts només).
16:30h Jo plego. N'estic fins als nassos. Encara no he arribat a la meitat i no puc amb l'ànima. M'està matant la calor. Em menjo mitja barreta a veure com va.
16:35h -"Què fots aquí assegut!!!". Això i una tibada per la motxilla és l'únic que recordo de l'arribada del David. Em fa seguir endavant!! Doncs ara no li parlo...
17:10h Arribem junts al "Puerto de la Picada" després de passar enmig de corredors cridant de dolor, tirats per "pajares", etc. Una altre queixaladeta a la barreta assegudets, un traguet d'aigua i avall!!
20:44h Finalment hem arribat a Benasc. Les cames es mouen per inèrcia. Durant la baixada he anat intercalant rampes als quadríceps (que aquestes ja les tinc controlades) amb les dels abductors (doloroses de veritat!!). He parat a agafar aigua del riu, a fer jo un riu, he perdut les ulleres de sol (evidentment no he tornat a buscar-les), hem saludat als corredors de la cursa de 69 i als de la de 100 i pico, ens han adelantat, ens hem donat suport mutuu (amb el David)... jo esperava veure la sensació de l'anomenat "mur" dels 36km, però penso que amb els "tabics" amb que m'he anat fotent de morros des del quilòmetre 1, el mur ha quedat descafeinat.
22:00h Em poso mig dins del sac mig fora i a dormir amb la família dins de la "furgo"
L'endemà al matí ja estava buscant una altre marató per anar a fer... això enganxa!!! Niano niano niano nianoooooooo...

dijous, 3 de juny de 2010

Que "macu" és que t'ho facin

Quanta saviesa en aquestes paraules... que "macu" és que t'ho facin. I no em refereixo al llit, al sopar, a que et planxin la roba o al què sigui, sinó als "hobbys" ( si no s'escriu així ja em perdonareu, però he pensat que posar "jobi" era massa radical). Ens agrada córrer, doncs organitzem una cursa (tugatrail per exemple)... "cony quin merder" (perdoneu pel renec però això va així). No és arribar inflar quatre globets, quatre cintes deu dorsals dos vasos d'aigua i llestos... no! La cosa es remena un any abans, reunions, col·laboradors, patrocinadors, pensar el circuit, avituallaments, controls, inscripcions, controls de pas, de temps, les botifarres, què passa si plou, els obsequis... AAAARGHHH!!!
Fem una cosa més "fàcil", fem una trobada de grallers per celebrar els 20 anys del grup (ja que hi sóm fem propaganda: Grallers d'Igualada). No hi ha calers, busca padrins, busca els grups, fes-ne publicitat, el punt de trobada, les cercaviles, l'arribada, els guies pels grups, els obsequis... AAAAARGHHHHH al quadrat!!! I jo cada dia amb menys pèl al cap.... però una cosa està clara: Algú s'ha de mullar, no? I si no vols pols no vagis a l'era, i si vols estar ben servit fes-te tu mateix el llit, i tal i com diu el Càlichs anar pixant i anar rient... ara, una cosa està clara: Que "macu" és que t'ho facin!!!

dijous, 27 de maig de 2010

Quin fart de riure!


No sóc l'únic (i ho sé de bona pasta) que em faig un fart de riure amb segons quines sèries i segons quines pel·lícules de dibuixos animats. Són boníssimes!!! I n'estic segur també que la canalla hi ha la meitat de conyes que no entenen, que de fet, les posen per nosaltres (els "grans"). De les darreres que he vist, em ve al cap les aventures d'Ice Age. Qui no ha rigut amb les històries que li passen a l'Starc (un esquirol prehistòric) i el seu aglà? Pobre bestiola, sempre pringa. De fet, de les de la factoria Dreamworks s'aprofiten pràcticament totes. O ara al K3 que fa ben d'hora al matí (que el meu nanu ja ronda) el "Xai Shaun.".. sense paraules... o "El Leon"... Un dia que tingueu un moment doneu-hi un cop d'ull i me'n donareu la raó, segur!
Per cert, ara m'han recomanat "KungFu Panda"... ja us explicaré.

dimecres, 19 de maig de 2010

Sonats!!!

És el mínim que se'ns pot dir.
Quina sensació és la que ens porta a llevar-nos quan encara no ha sortit el sol, penjar-nos un pitrall tot tremolant d'una barreja de fred i nervis, i posar-nos a córrer muntanya amunt tot volent-nos assemblar (sense aconseguir-ho) als isards que tanta enveja ens fan?
Realment és indescriptible. Corres contra tu mateix, contra els teus límits, contra el propi coneixement, contra tot, contra tots. La sensació de força, de patiment, de manca d'alè, de fred, de dolor, de rauxa, de bojeria, de tot. És un TOT que et fa tornar-hi, i tornar-hi, i tornar-hi, ho necessites, en depens.
Sinó que els ho preguntin als corredors d'aquest any de la mítica Zegama-Aizkorri. Quina animalada! Neu, pluja, fred i 42km de pedres i fang!
N'heu vist alguna foto? Cares desencaixades de cansament, d'estar farts de pluja, d'estar farts de pujada... però segur que si li preguntes a qualsevol d'ells si vol repetir-ho segur que et diu que si.
El que us he dit abans, sonats! I que per molts anys ho puguem estar.

dimecres, 7 d’abril de 2010

Amunt i avall

Com ja us vaig explicar en l'anterior post he canviat de feina, i això m'ha comportat haver d'anar amunt i avall cada dia, 38 km d'anada i 38 de tornada. Durant el trajecte tinc temps per pensar, per mirar el paissatge, per escoltar música, la radio... bé, això de la radio és un dir. Us n'heu adonat que hi ha moltíssims punts del nostre territori on sembla que passem pel triangle de les bermudes? En el meu trajecte n'hi ha dos: l'un passant per Copons i l'altre a la rotonda entre Calaf i el "Gres Catalan". Noi, allà les ones hi passen de llarg, les de radio i les de telefonia mòbil! Però no només en aquests punts passa!! N'estic segur! I després ens venen la moto fent-nos creure que només queda un 1% del territori sense cobertura... que els ho preguntin a la gent de pagès (sense anar més lluny a Clariana) a veure què en pensen... si el porcentatge sense cobertura ens el treguessin de la factura de final de mes segurament ens estalviariem una bona "picossada", oi?

dimecres, 17 de març de 2010

Molts canvis...

Ei Bones!!
Finalment he tornat al blog... des de la meva darrera entrada hi ha hagut molts canvis. El principal el de feina. He fet un canvi a molt millor a una empresa més gran, amb un departament d'inform... perdó, un departament TIC fabulós! M'ha suposat també evidentment una adaptació (d'horaris, d'entorn, de desplaçament...) però que en aquest moments us puc assegurar que ja està superada. El que no se m'adapta és el meu ritme d'entrenament, i és que desde mig febrer arrossego una lesió al tendó d'Aquiles que no em deixa córrer, em va fent la murga, quan sembla que està solucionat NYAC! fiblada que "t'arrio". M'estaré fent gran? NOOOO!!! Això és manca d'entrenament (i potser com diu l'amic David, d'un canvi de pneumàtics)!!!!. Qui sap, el temps dirà. De moment calma i no posar-s'hi nerviós.
Au! Fins la pròxima (prometo tornar a ser seriós amb l'actualització del blog!) ;-) 

dimarts, 19 de gener de 2010

Any nou...


Any nou, nous reptes! Us asseguro que no m'he proposat de fer cap col·lecció de miniatures de dinossaures, ni de minerals, ni de res de res. El que m'he proposat és fer la meva primera Marató de Muntanya; una animalada en majúscules... de fet no he fet mai més de 25km, i 42 són un "pico". Què has de pensar mentre corres? Tinc provat que en les curses que he fet anar pensant en cançonetes, projectes i tal et solucionen la papereta, però en una marató has de cantar tota la discografia sencera de "El Fary", la "Pantoja" i el Serrat, pensar en què faràs fins just abans de la jubilació i comptar pedretes fins a un número de 10 xifres!!! Però què coi! vaig començar el 2007 amb els de la secció de curses de muntanya de la Uecanoia amb curses de 10, després de 20, 25, i ara saltem a les de 42. Amb dos collons! Zegama ens espera!!!