dimarts, 22 de setembre de 2009

On està el límit?

Doncs depèn. Depèn del què es pretengui. Però comencem per l'inici: de formacions de grallers se'n troben desde dos membres (gralla i tabal) a grups formats per 8, 10 o més gralles i un nombre major de tabals (perquè sempre hi ha en aquests grups més percussió que gralles?). Si parlem d'aquests darrers crec que el que ha fet més "mal", i ho dic entre cometes perquè no hi ha mal que per bé no vingui, és la proliferació de grups de batucada. M'encanta la percussió, i la percussió ben feta em fa ballar i moure'm inconscientment però, què hi fan 15 tabals o més (caixes, surdos, repiques etc) conjuntament amb un grup de grallers? Una barrera sonora. Aleshores les gralles miren de sonar més fort que la percussió i forcen les inxes fins l'extrem de fer galls i desafinar de manera incontrolada. A més, tocar la gralla sense sentir-te a tu mateix (i ho dic per experiència actuant acompanyant la Víbria d'Igualada on les "carretilles" xiuladores ensordeixen l'ambient) fa que sigui impossible seguir una cançó (perdó, rectifico cançó per peça o composició tal i com diu l'amic Montsant).
Tampoc tenen tota la culpa la percussió, i és que la gralla és un instrument amb molts registres d'afinació, i ja és prou complicat trobar la mateixa freqüència per 5 gralles que a més n'hi afegeixis 4 o 5 més.
A mi m'encanten els grups com és ara en el que estic (http://www.grallersdigualada.cat/), 5 gralles i 5 de percussió, a l'estil de grups com Xarop de Canya o Vatua l'Olla que juguen amb altres instruments i amb percussions "canyeres" que complementen les peces de gralla i hi juguen, donant un global de conjunt animat i fresc.

D'altra banda si per exemple algun dia anéssim a fer un concert o toc en una església o similar, evidentment no podríem anar-hi tot el grup; el tipus de peces i el lloc demanen una formació més reduida, 2-3 gralles i 1 o 2 elements de percussió. De fet aquestes formacions són les més comuns (i les que sempre hi ha hagut) en el món graller.

Doncs per això, el límit depèn del que es pretengui fer amb el grup. Per mi 5+5 equilibri perfecte.

divendres, 18 de setembre de 2009

Tuga Trail Copons'09 - Afició digitalitzada


Ara farà pràcticament un any que conjuntament amb 3 membres de la secció de curses de muntanya (uecanoia), se'ns va encarregar de dur tot l'apartat informàtic d'una cursa nova que s'estava organitzant: la "Tuga Trail Copons'09". Jo em vaig presentar voluntari pel disseny de la web. -"Quina oportunitat", vaig pensar, -"dues aficions en un mateix pack!". Havent fet ja un munt d'inscripcions en les diverses curses on havia participat sabia perfectament què m'agradava i què hi trobava a faltar a les webs. Després d'un primer disseny, que sembla que va agradar als organitzadors, es va començar la feina: disseny de tot el lloc web, maquetació, estructuració de codi, càrrega de continguts i proves online. El 18 de juny ja la teníem publicada. El Xavi va enllestir aviat el tema de programació de la base de dades: les inscripcions, passarel·la pels pagaments, etc... i el Lluís es va currar tota la gestió de la cursa (llistats d'inscrits, controls de sortides, d'arribades, classificacions, cronos...). Al final la feina ha estat un èxit rotund, tan la nostra part "virtual" com la part física (organització, participants...).

En definitiva, que he disfrutat com un camell fent aquesta web, col·laborant-hi amb l'organització -que esperem que sigui la primera de moltes-, i compartint bons moments amb els "tecles" Xavi, Lluís i David (un dels pares de la criatura TugaTrail). Salut i km's!

dilluns, 14 de setembre de 2009

Hauria d'estar prohibit!!

Hi havia una vegada, pels volts de l'any 1994, un senyor anomenat Vincent Connare que treballava a la Microxoft. Aquest senyor es va llevar un bon dia i va creure oportú de crear una font per ordinador anomenada "Comic Sans"... després d'aquest dia ja res va ser igual. I la veritat és que tant de bo no hagués tingut tal inspiració.

Aquesta font creada en un principi per escriure els texts de les bafarades d'un programa d'ordinador per la canalla, ha plagat el món de llocs inadequats pels seu ús. Per exemple l'he vist en cartes que s'envien als morosos d'una empresa, en els cartellets fets per la policia local avisant de la prohibició d'estacionar en determinats trams de carrer, en manuals tècnics, en etiquetes de productes... Seria com si per exemple les multes de trànsit ens arribessin amb "emoticones" de caretes somrients, la carta d'hisenda amb dibuixets de floretes i marietes o el rebut de la llum amb lletretes de colorins... Ens pensaríem que se n'enfoten de nosaltres, no? És per això que des d'aquí vull llençar una crida al boicot a aquesta font, que no s'utilitzi ni pel que es va crear, que s'elimini dels fonts del Güindows i de qualsevol sistema operatiu que la contingui!!!

Per cert, he "tunejat" el nom de les marques comercials perquè ningú s'enfadi...

dijous, 10 de setembre de 2009

Presentació

Bones,

Finalment he fet el pas i m'he llençat a fer-me un blog. La decissió ha estat complicada però al final ho he hagut de fer; sempre administrant llocs de tercers sense poder opinar de manera lliure m'ha fet tirar endavant. Aquí el que digui m'afectarà a mi i només a mi.

Em presentaré: sóc el Roger, un catalanet a qui agrada el disseny gràfic (web sobretot), informàtic de professió, graller i corredor de muntanya (skyrunner pels del rotllo) d'afició, i sobretot sobretot, pare, marit, fill, germà i amic (aquest darrer ordre no implica res, per algun lloc s'ha de començar, no?).

Vull utilitzar aquesta eina per expressar allò que em crida l'atenció, que em preocupa, que sento, allò que faig i deixo de fer... tenint sempre present que un blog ha d'estar al dia i al màxim d'actualitzat, o sigui que mans a la feina.

Salut!