Tió, Reis i Pastorets

Ara que el fred ha provat ja de deixar-nos glaçats i no ho ha aconseguit, tornem a ser un cop més a les festes de Nadal. Per mi sempre han estat sinònim de: Tió, Reis i Pastorets. Sempre ho he viscut així, sense plantejar-me el perquè, el motiu, el com... senzillament m'hi he trobat i llestos. Ara que m'he tornat una mica més racional (ha costat 31 anys d'evolució... de mica en mica es fa la Pica), no només ho segueixo pensant sinó que m'hi aferro i ho defenço. Són 3 caracterísitiques que ens refermen com a catalans, la nostra cultura, el nostre pensament, la nostra història. Què hi ha de més català per aquestes dates que fer cagar el nostre benvolgut Tió (i no caga-tió com moltíssima gent diu i que cada vegada que ho sento se'm remou l'estómac), viure la festa dels Reis d'Igualada, o participar en la interpretació de "Els Pastorets" de Josep Mª Folch i Torres. Això és el què vull transmetre al meu fill (tal i com van fer mons pares amb mi), que "s'empapi" ("xopi" en català correcte) de cultura, de sentiment, de lluita, que faci seves aquestes tradicions, que les estimi i que sàpiga fer-les estimar. Jo procuraré ensenyar-li tot el què en sé i que ell decideixi amb quines eines treballar. Jo, per Nadal, he triat aquestes tres: Tió, Reis i Pastorets. La gralla no és estacional i m'acompanya tot l'any.

Mentre mantinguem ben encesa la flama mantindrem viva la identitat com a poble. Tal i com va dir Vicent Andrés Estellés, -"No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu".

BON NADAL A TOTS!!!!!!

Pedres a la teulada

Com a usuari de la xarxa us haig de confessar que em poso especialment nerviós quan veig les fantàstiques "intros" que tenen moltes pàgines web realitzades amb Flash (o el cosí germà que sigui). El primer que busco és l'"skip intro". Una presentació de més de 10 segons no se la mira ningú (per termes generals). Aleshores, perquè s'entesten en mostrar-hi el catàleg, instalacions, treballs, i gent "satisfeta i feliç" amb una cosa que realment només ens hauria d'introduir (eps! que el mateix nom ho diu!!) al lloc web on entrarem? A més, també hi ha programadors (amb mala fè?) que es deixen d'incorporar l'enllaç de salt, el que fa que cada vegada que accedim a la pàgina haguem de passar pel carall de flash; és "l'aduana" de la web? Això et pot fer perdre moltes visites, i al cap i a la fi el què compta en una web és el número de "clics" que ens hi fan.
He sentit també la notícia que a partir d'ara s'acceptaran lletres com ara la "ñ" ens els dominis ".eu". Fantàstic no? fantàstic que només els qui tinguin un teclat en castellà puguin entrar per exemple al domini "españa.eu"... bona política...
Potser com a dissenyador i programador web m'estic tirant pedres a la teulada, però noi, així és com ho veig.

Fins els bolets!

Us poso en antecedents: dilluns al matí (de la setmana passada). Arribo al despatx i el primer "bon dia" és: "-Ahir vàrem trobar un cistell ple de llanegues allà al teu poble!"... com pots viure sabent això??? Tota la setmana inquiet, pensant que dissabte no podria anar-ne a buscar però que de diumenge no passava. Dimarts, dimecres... que lents passen els dies quan esperes una cosa! Per fi! Diumenge al matí: ens posem la roba d'anar a trescar enmig de garrics, esbarzers i atzavares, cistell en mà, ganivet a la butxaca, el xavalet, la dona i els dos gossos i cap el bosc hi falta gent. El trajecte fins al lloc tot cantant cançonetes perquè el nanu estigui distret (s'ha de dir que n'he après un munt que després sonen al meu cap mentre faig curses de muntanya -us imagineu fer la Saldes Pedraforca a ritme de "El general Bumbum"? tremendo us ho asseguro-). Per fi arribem al bosc, baixem tots i quasi sense dir res cada un per la seva banda. Res tu, el bosc sec com un òs. Ens retrovem al cotxe i el nanu (de dos anyets...) m'ensenya els seu cistellet amb quatre llanegues sanes com una mala cosa... mmm... la sort del principiant, ja se sap. Tornem cap al cotxe per anar un tros més avall. Ara se'ns afegeixen els sogres i els cunyats. Faig parar el cotxe un tros abans del punt de parada habitual per fer el tros per dins el bosc... mitja hora d'esgarrinxades, baralles amb esbarzers, agafar el ganivet amb la mà dreta per si dóna sort, el cistell penjat, amb un ull tancat... res, ni un trist camagroc. Torno al camí i el primer que sento, la meva cunyada Marta dient "-He trobat un rovelló!". Un rovelló diu... allò era un trasto de pam i mig de barret, sà, sanguinós, una obra d'art! I el meu cistell amb dues pinyes i tres fulles seques. Fins al cap d'una estoneta no vaig trobar quatre llaneguetes sanes i un grapadet de camagrocs... Em sembla que aquesta temporada ja n'estic fins els bolets (dels bolets)!

Rec@

L'altre dia em va arribar un mail anunciant-me una iniciativa nova: REC.0 (http://www.recstores.com/). Em va semblar genial!! Aprofitar aquestes joies arquitectòniques que tenim a Igualada, les velles adoberies, per fer-hi una mostra de roba de disseny em sembla impresionant! I això em va fer pensar: unir la tecnologia amb l'antiguitat d'aquests edificis. Fer el nostre 22@ particular, el Rec@. Edificis carregats d'història, d'arrel, de sentiment, aprofitar-los per donar-hi de nou vida, muntar un niu d'empreses tic's, amb noves idees, noves tècniques, nous equips. El futur implantat sobre el passat i portat pel present. Un lloc on crear, un nucli on, per exemple, traduir programari en català, crear noves aplicacions que ens facin crear nous llocs de treball, que facin explotar el talent que tenim, que ens facin sortir del pou! Rec@, el nucli.

Conductors

El fet de viure fora d'Igualada m'obliga a agafar el cotxe cada dia per anar a treballar, i això em fa fixar en les actituds de la gent al volant, i a partir de les semblances que he trobat en les diferents situacions que em trobo, he fet la següent classificació de conductors:

- El "Cremat". Personatge que t'apareix de cop i volta al teu darrera i abans no has acabat de dir -"conye! d'on ha sortit aquest..." ja t'ha passat, rotllo "guerooopppaaaaaaa". Això si, darrera seu deixa una estel·la de tubo cremat que fa por.

- El "Avui és diumenge, i avui també, i avui també...". El portes davant i vas veient como senyalen les branquetes de romaní, les de farigola, el pagès que cull les ametlles, ei mira m'ha semblat veure un rovelló... etc. Desesperant.

- El "Ho haveu vist això!". És aquell que el veus a dos cm del vidre del davant, com si fent-ho així hi vegués més. Titu, que no hi "guipes". Em fan especial pànic, no saps si quan l'adelantis l'espantaràs i et fotrà un cop de volant...

- El "Cotxe fantàstic". Veus a circular un cotxe sense rastre del seu conductor... ninonino... el cotxe va sol? L'acabes adelantant encuriosit i te n'adones que no sobrepassa el recolzecaps.

- El "Linx". Estàs parat en un "cedeixi el pas", en una rotonda, etc, i el cotxe del davant no passa. Veus que està mirant cap un punt en concret. T'hi fixes.... ho tornes a mirar.... al cap de cinc minuts veus que s'acosta un altre cotxe, que va venint, venint... Collons quina vista que té el paiu!

- El "guenyo". Aquests només surten de nit. Veus a venir de cara un llumet, mira, una moto. De cop posa llargues i veus que no, que és un cotxe amb una bombeta fosa.

- L' "Aiquemelafoto". Carretera estretona, sense vorera d'emergència. Un cotxe circulant pel mig, evidentment un aiquemelafoto. Recomano mantenir-hi una distància de 200m per preveure possibles maniobres d'aquest personatge. Se'l reconeix perquè va oscil·lant entre la línia del mig i la del lateral (esquerra o dret, mai se sap).

Aquesta és la meva classificació a dia d'avui, des del meu punt de vista i sense ànim d'ofendre. I és que els trajectes Tous-Igualada-Tous amb la meva "Vito" donen per molt.

"Locura"!!!!

En sóc conscient que el títol està en castellà, i és que a mi em sona millor dit així, per exemplificar amb un mot la fotografia, que no en català: Bojeria... fonèticament complicada per dir-la cridant, folleria... com ho diria... malsonant? "Locura" i prou. O és que algú diu "barret" en comptes de "chapeau" quan alguna cosa està molt bé?

Anem al gra. La fotografia dels Grallers d'Igualada va ser presa durant la cercavila que vàrem fer a les festes del Pilar, al barri de la Font Vella. No, no duiem sobrecàrrega de productes destil·lats ni de substàncies extranyes, simplement la "locura" del moment. L'actuació estava anant sobre rodes, amb un sò espectacular, molta canya, molta energia. Erem nosaltres, els gegants del barri i una corrua de gent que ens acompanyava. Les dues veus afinades, la percussió "enxufada" al màxim, els gegants giravoltant i saltant... què més es pot demanar? Res més, una estona on vàrem disfrutar i vàrem fer seguir a la gent (tot i que a Igualada costa una mica "arrencar" la gent -"trata de arrancar-lo Carlos..."-).

I aquí la conclusió: Per bé que toquis la gralla, per bé que soni el grup, si no es transmet has perdut el 60% de l'actuació, has perdut el sentit del què fas: Ho fem per això, per disfrutar i fer disfrutar. A qui no li agrada sentir com després de l'actuació un nen canta o algú xiula la tonada dels teus temes?

Sóc TIC

No, no us espanteu, no sóc ni un espasme, ni moviment nerviós ni res d'això (més aviat tendeixo a ser tranquil). Quan dic que sóc TIC em refereixo a tècnic en Tecnologies de la Informació i Comunicació. Vaig començar com a informàtic, però l'evolució d'internet, les xarxes socials, les comunicacions i tot plegat m'ha fet evolucionar cap aquest camp més ampli, i sincerament, per mi, més emocionant.

De sempre he estat contrari a moviments tipus messenger, facebook o similars però no com a concepte, sinó a l'ús que se n'està fent. La gent n'és realment conscient d'on s'està posant? Com a tècnic haig d'estar al màxim de al dia del que hi ha al "mercato", i haig de conèixer els productes per saber com controlar-los (diguem més aviat, filtrar-los) dins de l'empresa. Aleshores és quan te n'adones que hi ha persones que, per exemple, fan servir el "mur" del facebook per parlar amb la parella... i ja que hi sóm publiquem-ho al diari, fem-ne anuncis pels autobusos i pancartetes per les avionetes de la platja. O d'altres que publiquen (o els publiquen) fotos de la darrera festa/bacanal on se'ls veu amorrats a una garrafa amb productes poc propers a l'aigua. Aleshores no cal que s'escarrassin a fer creure a pares, directors o a qui sigui que hagin de donar comptes, que el malestar de l'endemà (altrament dita ressaca) és produit per un procés viral. A més aquestes fotos queden molt bé dins del "portfolio" d'una empresa de selecció de personal. Senyores, senyors, fem servir les eines pel què s'han de fer servir. A ningú se li ocorreria de tallar un tub d'acer amb unes tisores de plàstic (encara que siguin per tallar), oi?

On està el límit?

Doncs depèn. Depèn del què es pretengui. Però comencem per l'inici: de formacions de grallers se'n troben desde dos membres (gralla i tabal) a grups formats per 8, 10 o més gralles i un nombre major de tabals (perquè sempre hi ha en aquests grups més percussió que gralles?). Si parlem d'aquests darrers crec que el que ha fet més "mal", i ho dic entre cometes perquè no hi ha mal que per bé no vingui, és la proliferació de grups de batucada. M'encanta la percussió, i la percussió ben feta em fa ballar i moure'm inconscientment però, què hi fan 15 tabals o més (caixes, surdos, repiques etc) conjuntament amb un grup de grallers? Una barrera sonora. Aleshores les gralles miren de sonar més fort que la percussió i forcen les inxes fins l'extrem de fer galls i desafinar de manera incontrolada. A més, tocar la gralla sense sentir-te a tu mateix (i ho dic per experiència actuant acompanyant la Víbria d'Igualada on les "carretilles" xiuladores ensordeixen l'ambient) fa que sigui impossible seguir una cançó (perdó, rectifico cançó per peça o composició tal i com diu l'amic Montsant).
Tampoc tenen tota la culpa la percussió, i és que la gralla és un instrument amb molts registres d'afinació, i ja és prou complicat trobar la mateixa freqüència per 5 gralles que a més n'hi afegeixis 4 o 5 més.

A mi m'encanten els grups com és ara en el que estic (http://www.grallersdigualada.cat/), 5 gralles i 5 de percussió, a l'estil de grups com Xarop de Canya o Vatua l'Olla que juguen amb altres instruments i amb percussions "canyeres" que complementen les peces de gralla i hi juguen, donant un global de conjunt animat i fresc.

D'altra banda si per exemple algun dia anéssim a fer un concert o toc en una església o similar, evidentment no podríem anar-hi tot el grup; el tipus de peces i el lloc demanen una formació més reduida, 2-3 gralles i 1 o 2 elements de percussió. De fet aquestes formacions són les més comuns (i les que sempre hi ha hagut) en el món graller.

Doncs per això, el límit depèn del que es pretengui fer amb el grup. Per mi 5+5 equilibri perfecte.

Tuga Trail Copons'09 - Afició digitalitzada

Ara farà pràcticament un any que conjuntament amb 3 membres de la secció de curses de muntanya (uecanoia), se'ns va encarregar de dur tot l'apartat informàtic d'una cursa nova que s'estava organitzant: la "Tuga Trail Copons'09". Jo em vaig presentar voluntari pel disseny de la web. -"Quina oportunitat", vaig pensar, -"dues aficions en un mateix pack!". Havent fet ja un munt d'inscripcions en les diverses curses on havia participat sabia perfectament què m'agradava i què hi trobava a faltar a les webs. Després d'un primer disseny, que sembla que va agradar als organitzadors, es va començar la feina: disseny de tot el lloc web, maquetació, estructuració de codi, càrrega de continguts i proves online. El 18 de juny ja la teníem publicada. El Xavi va enllestir aviat el tema de programació de la base de dades: les inscripcions, passarel·la pels pagaments, etc... i el Lluís es va currar tota la gestió de la cursa (llistats d'inscrits, controls de sortides, d'arribades, classificacions, cronos...). Al final la feina ha estat un èxit rotund, tan la nostra part "virtual" com la part física (organització, participants...).

En definitiva, que he disfrutat com un camell fent aquesta web, col·laborant-hi amb l'organització -que esperem que sigui la primera de moltes-, i compartint bons moments amb els "tecles" Xavi, Lluís i David (un dels pares de la criatura TugaTrail). Salut i km's!

Hauria d'estar prohibit!!

Hi havia una vegada, pels volts de l'any 1994, un senyor anomenat Vincent Connare que treballava a la Microxoft. Aquest senyor es va llevar un bon dia i va creure oportú de crear una font per ordinador anomenada "Comic Sans"... després d'aquest dia ja res va ser igual. I la veritat és que tant de bo no hagués tingut tal inspiració.

Aquesta font creada en un principi per escriure els texts de les bafarades d'un programa d'ordinador per la canalla, ha plagat el món de llocs inadequats pels seu ús. Per exemple l'he vist en cartes que s'envien als morosos d'una empresa, en els cartellets fets per la policia local avisant de la prohibició d'estacionar en determinats trams de carrer, en manuals tècnics, en etiquetes de productes... Seria com si per exemple les multes de trànsit ens arribessin amb "emoticones" de caretes somrients, la carta d'hisenda amb dibuixets de floretes i marietes o el rebut de la llum amb lletretes de colorins... Ens pensaríem que se n'enfoten de nosaltres, no? És per això que des d'aquí vull llençar una crida al boicot a aquesta font, que no s'utilitzi ni pel que es va crear, que s'elimini dels fonts del Güindows i de qualsevol sistema operatiu que la contingui!!!

Per cert, he "tunejat" el nom de les marques comercials perquè ningú s'enfadi...

Presentació

Bones,

Finalment he fet el pas i m'he llençat a fer-me un blog. La decissió ha estat complicada però al final ho he hagut de fer; sempre administrant llocs de tercers sense poder opinar de manera lliure m'ha fet tirar endavant. Aquí el que digui m'afectarà a mi i només a mi.

Em presentaré: sóc el Roger, un catalanet a qui agrada el disseny gràfic (web sobretot), informàtic de professió, graller i corredor de muntanya (skyrunner pels del rotllo) d'afició, i sobretot sobretot, pare, marit, fill, germà i amic (aquest darrer ordre no implica res, per algun lloc s'ha de començar, no?).

Vull utilitzar aquesta eina per expressar allò que em crida l'atenció, que em preocupa, que sento, allò que faig i deixo de fer... tenint sempre present que un blog ha d'estar al dia i al màxim d'actualitzat, o sigui que mans a la feina.

Salut!