Mestral7 Produccions

Homeopatia: la gran silenciada

2012-01-07T11:20:00.000-08:00

Aques any hem tingut uns Reis diferents: els passàrem a urgències de l'Hospital d'Igualada. El Guiu va entrar a urgències amb un quadre d'inicis de meningitis. Després de les primeres proves, observacions i analisi tot ho indicava. A l'Hospital ens va acompanyar el Doctor Mateu (doctor en medicina homeopàtica), i ell mateix va donar les explicacions pertinents (entre metges parlen el mateix idioma i s'entenen sense masses explicacions). Paral·lelament a les proves el doctor ens va donar el remei homeopàtic per la inflamació de la meninge. Després d'un parell d'hores la pediatre d'urgències no entenia com podia ser que aquell nen que va entrar amb rigidesa de coll aleshores ja no en tenia, i la pèrdua d'equilibri anava desapareixent a l'igual que el mal de cap. Ens posen en un box i ens fan quedar per veure l'evolució i veure si s'ha de fer una punció lumbar. Al Guiu no li posen cap mena de medicament, sols el "suero" amb la via que li havien posat sols arribar. Nosaltres seguim amb el tractament homeopàtic. Canvi de guardia, i la pediatra que entra és alumne del propi doctor Mateu, i per tant pro-homeopatia. Nosaltres li expliquem que li estem donant medicació homeopàtica, i ella mateix es posa en contacte amb el mateix doctor per parlar del cas. Unes hores més tard ens donen l'alta. En l'informe no hi figura RES del tractament alternatiu que s'ha fet. És així com la homeopatia no tindrà MAI resultats mèdics provats. És així com MAI no tindrà el reconeixement que es mereix. Mentrestant que vagin receptant medicaments i protectors d'estómac... la cosa va així. Trist però cert.

L'Olla de Núria

2011-07-20T07:52:00.000-07:00

Diumenge passat (17 de juliol) vaig poder participar en la V Olla de Núria (dic "vaig poder" perquè en 13h es van acabar les 650 places d'inscrits). Brutal! Un cursa de muntanya amb tots els "ets i uts". Des del km 0 muntanya pura i dura. D'inici la pujada al Puigmal des del Santuari (1000m de desnivell de patac), que per escalfar una mica ja va bé. A partir d'aquí un constant coll amunt coll avall, caranejant amb França a un costat i Catalunya a l'altre. Estava previst mal temps, i així va ser. Al començament ja teníem un vent que dalt el Puigmal et ventilava de veritat, però una briseta de res comparada amb les ventades que ens va anar fent després. Quan portava dues horetes corrent la rematada: va començar a pujar la boira, més vent, molt fred (4 graus de temperatura a 2500m sense tenir en compte la de sensació -un sota zero aprox-), pluja i al final pedra. A més inclemències més ganes de córrer, d'enfrontar-me als esdeveniments... on està el límit (where is the limit? com diu Josef Ajram)? Disfrutant com un camell... la única cosa que em tocava la pera era la boira (a una distància de 10m no es veia res en absolut, i trobar les banderoles es feia complicat). 4h 8min, 3880m de desnivell i 11 cims després de l'inici, vaig tornar a arribar al Santuari i em vaig trobar enmig de la boira i la pluja, resguardats sota d'un arbre, a la Sílvia i el Guiu. Jo estava aguantant allò per voluntat propia, però ells ho van aguantar per mi. No es pot demanar més. La felicitat existeix i ells (Sílvia, Guiu i Etna) la fan possible.

3D

2011-03-24T08:14:00.000-07:00

No, ni Avatar's ni conyes, el que "impressiona" (i mai més ben dit) és la impressora 3D que ens acabem de firar a l'empresa. És curiós veure-la treballar en els 3 eixos... tu li envies el dibuixet i en unes horetes ja t'ha fet realitat la peça (o trasto) que durant tants dies has imaginat. Una capeta de suport, dues de material i "et voilá". Txatxi, txatxi. D'aquí un temps tots en tindrem una a casa, i direm: quants sóm avui a sopar? 5? Doncs cinc plats en fabricació, cinc copes, dues safates... Impressionant!

La "compe"

2011-02-09T09:22:00.000-08:00

Bones de nou,

En els meus trajectes de pujada i baixada cap a la feina, passo per Calaf, i a Calaf hi fan uns Pastorets, i jo faig de Rovelló als Pastorets d'Igualada... i em vaig dir: -Roger, potser que vagis a veure com ho fa "la compe". No se sap mai, potser trobaràs algun "recurs" que puguis adaptar a la teva manera d'actuar.

Dit i fet, vaig enredar a la família i cap a Calaf a veure els Pastorets. Ja d'entrada es veia una cosa professional (acomodadors, varies portes d'entrada...). Comença l'espectacle i... boca oberta tota l'hora. Flipant. Molt bona actuació, un ritme brutal, molt bona representació dels dimonis, molt bona escenografia, molt bon sò... la prova està en que el Guiu, el meu fill (que adoro) de tres anys no va dir ni piu en les tres hores d'obra. "Chapeau" nois, us felicito. I als qui no hi hagin anat a veure'ls els els recomano (bé, de fet ara us haureu d'esperar fins el pròxim Nadal... va com va). I si algú de Calaf ho llegeix veniu-me a veure a mi a Igualada a veure si em fitxeu (d'intercanvi o així). AU! SALUT!

Niano niano niano niano!!!

2010-08-25T04:49:00.001-07:00

No companys, no se me n'ha anat l'olla (això em va passar ja fa uns anyets), quan dic "niano niano" em refereixo a "Maratoniano"!!! Si si!! La meva primera marató de muntanya va caure el passat 31 de juliol al "Trail del Aneto" de Benasc. 42Km, un rere l'altre. La sort que vaig tenir per tal d'acabar-la va ser anar amb dos companys patidors experts en aquestes curses: el Ciscu i el David. Va, que us explico com va anar:
13:35h Arribem tardíssim a recollir els dorsals (que per cert s'havien d'anar a buscar a can Collon... a mà dreta)... nervis nervis... a més ens demanen 30eurillos a cada un com a fiança pel xip. El Lluís ens va fer un dipòsit a curt plaç i vàrem poder recollir-los.
13:50h Control de material. Au, buida la maleta on hi havia aconseguit encabir les barretes, el paravents, la brúixola, el frontal, el forn microones, les dues caixes de llet i el sac de patates (per si de cas ens perdíem)
14:00h Nervis nervis, ens despedim de la família i sortim... em sembla que això serà llarg.
14:05h Quina calor que fot! Les sargantanes estan a l'ombra i nosaltres a ple sol! Tinc una sensació de "Ayquemevoy". Seran els nervis. Ja em passarà.
14:30h L'"Ayquemevoy" segueix amb mi... ja he begut, passat per l'ombra, xerrat amb el Ciscu... però noi, això no em passa.
14:45h Passem per Senarta i veig a la Sílvia i el meu Guiuet!! Això em reconforta!
15:50h Estem a "El Vado". Aquí ens trobem un altre vegada amb la Pilar, la Dolors i el Lluís que ens fan de claca i ens donen aigüeta fresqueta. Em torno a enganxar amb el Ciscu (per 10 minuts només).
16:30h Jo plego. N'estic fins als nassos. Encara no he arribat a la meitat i no puc amb l'ànima. M'està matant la calor. Em menjo mitja barreta a veure com va.
16:35h -"Què fots aquí assegut!!!". Això i una tibada per la motxilla és l'únic que recordo de l'arribada del David. Em fa seguir endavant!! Doncs ara no li parlo...
17:10h Arribem junts al "Puerto de la Picada" després de passar enmig de corredors cridant de dolor, tirats per "pajares", etc. Una altre queixaladeta a la barreta assegudets, un traguet d'aigua i avall!!
20:44h Finalment hem arribat a Benasc. Les cames es mouen per inèrcia. Durant la baixada he anat intercalant rampes als quadríceps (que aquestes ja les tinc controlades) amb les dels abductors (doloroses de veritat!!). He parat a agafar aigua del riu, a fer jo un riu, he perdut les ulleres de sol (evidentment no he tornat a buscar-les), hem saludat als corredors de la cursa de 69 i als de la de 100 i pico, ens han adelantat, ens hem donat suport mutuu (amb el David)... jo esperava veure la sensació de l'anomenat "mur" dels 36km, però penso que amb els "tabics" amb que m'he anat fotent de morros des del quilòmetre 1, el mur ha quedat descafeinat.
22:00h Em poso mig dins del sac mig fora i a dormir amb la família dins de la "furgo"
L'endemà al matí ja estava buscant una altre marató per anar a fer... això enganxa!!! Niano niano niano nianoooooooo...

Que "macu" és que t'ho facin

2010-06-03T10:11:00.000-07:00

Quanta saviesa en aquestes paraules... que "macu" és que t'ho facin. I no em refereixo al llit, al sopar, a que et planxin la roba o al què sigui, sinó als "hobbys" ( si no s'escriu així ja em perdonareu, però he pensat que posar "jobi" era massa radical). Ens agrada córrer, doncs organitzem una cursa (tugatrail per exemple)... "cony quin merder" (perdoneu pel renec però això va així). No és arribar inflar quatre globets, quatre cintes deu dorsals dos vasos d'aigua i llestos... no! La cosa es remena un any abans, reunions, col·laboradors, patrocinadors, pensar el circuit, avituallaments, controls, inscripcions, controls de pas, de temps, les botifarres, què passa si plou, els obsequis... AAAARGHHH!!!
Fem una cosa més "fàcil", fem una trobada de grallers per celebrar els 20 anys del grup (ja que hi sóm fem propaganda: Grallers d'Igualada). No hi ha calers, busca padrins, busca els grups, fes-ne publicitat, el punt de trobada, les cercaviles, l'arribada, els guies pels grups, els obsequis... AAAAARGHHHHH al quadrat!!! I jo cada dia amb menys pèl al cap.... però una cosa està clara: Algú s'ha de mullar, no? I si no vols pols no vagis a l'era, i si vols estar ben servit fes-te tu mateix el llit, i tal i com diu el Càlichs anar pixant i anar rient... ara, una cosa està clara: Que "macu" és que t'ho facin!!!

Quin fart de riure!

2010-05-27T09:36:00.000-07:00

No sóc l'únic (i ho sé de bona pasta) que em faig un fart de riure amb segons quines sèries i segons quines pel·lícules de dibuixos animats. Són boníssimes!!! I n'estic segur també que la canalla hi ha la meitat de conyes que no entenen, que de fet, les posen per nosaltres (els "grans"). De les darreres que he vist, em ve al cap les aventures d'Ice Age. Qui no ha rigut amb les històries que li passen a l'Starc (un esquirol prehistòric) i el seu aglà? Pobre bestiola, sempre pringa. De fet, de les de la factoria Dreamworks s'aprofiten pràcticament totes. O ara al K3 que fa ben d'hora al matí (que el meu nanu ja ronda) el "Xai Shaun.".. sense paraules... o "El Leon"... Un dia que tingueu un moment doneu-hi un cop d'ull i me'n donareu la raó, segur!
Per cert, ara m'han recomanat "KungFu Panda"... ja us explicaré.

Sonats!!!

2010-05-19T09:36:00.000-07:00

És el mínim que se'ns pot dir.
Quina sensació és la que ens porta a llevar-nos quan encara no ha sortit el sol, penjar-nos un pitrall tot tremolant d'una barreja de fred i nervis, i posar-nos a córrer muntanya amunt tot volent-nos assemblar (sense aconseguir-ho) als isards que tanta enveja ens fan?
Realment és indescriptible. Corres contra tu mateix, contra els teus límits, contra el propi coneixement, contra tot, contra tots. La sensació de força, de patiment, de manca d'alè, de fred, de dolor, de rauxa, de bojeria, de tot. És un TOT que et fa tornar-hi, i tornar-hi, i tornar-hi, ho necessites, en depens.
Sinó que els ho preguntin als corredors d'aquest any de la mítica Zegama-Aizkorri. Quina animalada! Neu, pluja, fred i 42km de pedres i fang!
N'heu vist alguna foto? Cares desencaixades de cansament, d'estar farts de pluja, d'estar farts de pujada... però segur que si li preguntes a qualsevol d'ells si vol repetir-ho segur que et diu que si.
El que us he dit abans, sonats! I que per molts anys ho puguem estar.

Amunt i avall

2010-04-07T09:51:00.000-07:00

Com ja us vaig explicar en l'anterior post he canviat de feina, i això m'ha comportat haver d'anar amunt i avall cada dia, 38 km d'anada i 38 de tornada. Durant el trajecte tinc temps per pensar, per mirar el paissatge, per escoltar música, la radio... bé, això de la radio és un dir. Us n'heu adonat que hi ha moltíssims punts del nostre territori on sembla que passem pel triangle de les bermudes? En el meu trajecte n'hi ha dos: l'un passant per Copons i l'altre a la rotonda entre Calaf i el "Gres Catalan". Noi, allà les ones hi passen de llarg, les de radio i les de telefonia mòbil! Però no només en aquests punts passa!! N'estic segur! I després ens venen la moto fent-nos creure que només queda un 1% del territori sense cobertura... que els ho preguntin a la gent de pagès (sense anar més lluny a Clariana) a veure què en pensen... si el porcentatge sense cobertura ens el treguessin de la factura de final de mes segurament ens estalviariem una bona "picossada", oi?

Molts canvis...

2010-03-17T10:49:00.000-07:00

Ei Bones!!
Finalment he tornat al blog... des de la meva darrera entrada hi ha hagut molts canvis. El principal el de feina. He fet un canvi a molt millor a una empresa més gran, amb un departament d'inform... perdó, un departament TIC fabulós! M'ha suposat també evidentment una adaptació (d'horaris, d'entorn, de desplaçament...) però que en aquest moments us puc assegurar que ja està superada. El que no se m'adapta és el meu ritme d'entrenament, i és que desde mig febrer arrossego una lesió al tendó d'Aquiles que no em deixa córrer, em va fent la murga, quan sembla que està solucionat NYAC! fiblada que "t'arrio". M'estaré fent gran? NOOOO!!! Això és manca d'entrenament (i potser com diu l'amic David, d'un canvi de pneumàtics)!!!!. Qui sap, el temps dirà. De moment calma i no posar-s'hi nerviós.
Au! Fins la pròxima (prometo tornar a ser seriós amb l'actualització del blog!) ;-)

Any nou...

2010-01-19T09:37:00.000-08:00

Any nou, nous reptes! Us asseguro que no m'he proposat de fer cap col·lecció de miniatures de dinossaures, ni de minerals, ni de res de res. El que m'he proposat és fer la meva primera Marató de Muntanya; una animalada en majúscules... de fet no he fet mai més de 25km, i 42 són un "pico". Què has de pensar mentre corres? Tinc provat que en les curses que he fet anar pensant en cançonetes, projectes i tal et solucionen la papereta, però en una marató has de cantar tota la discografia sencera de "El Fary", la "Pantoja" i el Serrat, pensar en què faràs fins just abans de la jubilació i comptar pedretes fins a un número de 10 xifres!!! Però què coi! vaig començar el 2007 amb els de la secció de curses de muntanya de la Uecanoia amb curses de 10, després de 20, 25, i ara saltem a les de 42. Amb dos collons! Zegama ens espera!!!

Tió, Reis i Pastorets

2009-12-22T01:01:00.000-08:00

Ara que el fred ha provat ja de deixar-nos glaçats i no ho ha aconseguit, tornem a ser un cop més a les festes de Nadal. Per mi sempre han estat sinònim de: Tió, Reis i Pastorets. Sempre ho he viscut així, sense plantejar-me el perquè, el motiu, el com... senzillament m'hi he trobat i llestos. Ara que m'he tornat una mica més racional (ha costat 31 anys d'evolució... de mica en mica es fa la Pica), no només ho segueixo pensant sinó que m'hi aferro i ho defenço. Són 3 caracterísitiques que ens refermen com a catalans, la nostra cultura, el nostre pensament, la nostra història. Què hi ha de més català per aquestes dates que fer cagar el nostre benvolgut Tió (i no caga-tió com moltíssima gent diu i que cada vegada que ho sento se'm remou l'estómac), viure la festa dels Reis d'Igualada, o participar en la interpretació de "Els Pastorets" de Josep Mª Folch i Torres. Això és el què vull transmetre al meu fill (tal i com van fer mons pares amb mi), que "s'empapi" ("xopi" en català correcte) de cultura, de sentiment, de lluita, que faci seves aquestes tradicions, que les estimi i que sàpiga fer-les estimar. Jo procuraré ensenyar-li tot el què en sé i que ell decideixi amb quines eines treballar. Jo, per Nadal, he triat aquestes tres: Tió, Reis i Pastorets. La gralla no és estacional i m'acompanya tot l'any.

Mentre mantinguem ben encesa la flama mantindrem viva la identitat com a poble. Tal i com va dir Vicent Andrés Estellés, -"No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu".

BON NADAL A TOTS!!!!!!

Pedres a la teulada

2009-12-16T23:39:00.000-08:00

Com a usuari de la xarxa us haig de confessar que em poso especialment nerviós quan veig les fantàstiques "intros" que tenen moltes pàgines web realitzades amb Flash (o el cosí germà que sigui). El primer que busco és l'"skip intro". Una presentació de més de 10 segons no se la mira ningú (per termes generals). Aleshores, perquè s'entesten en mostrar-hi el catàleg, instalacions, treballs, i gent "satisfeta i feliç" amb una cosa que realment només ens hauria d'introduir (eps! que el mateix nom ho diu!!) al lloc web on entrarem? A més, també hi ha programadors (amb mala fè?) que es deixen d'incorporar l'enllaç de salt, el que fa que cada vegada que accedim a la pàgina haguem de passar pel carall de flash; és "l'aduana" de la web? Això et pot fer perdre moltes visites, i al cap i a la fi el què compta en una web és el número de "clics" que ens hi fan.
He sentit també la notícia que a partir d'ara s'acceptaran lletres com ara la "ñ" ens els dominis ".eu". Fantàstic no? fantàstic que només els qui tinguin un teclat en castellà puguin entrar per exemple al domini "españa.eu"... bona política...
Potser com a dissenyador i programador web m'estic tirant pedres a la teulada, però noi, així és com ho veig.

Fins els bolets!

2009-12-09T06:34:00.000-08:00

Us poso en antecedents: dilluns al matí (de la setmana passada). Arribo al despatx i el primer "bon dia" és: "-Ahir vàrem trobar un cistell ple de llanegues allà al teu poble!"... com pots viure sabent això??? Tota la setmana inquiet, pensant que dissabte no podria anar-ne a buscar però que de diumenge no passava. Dimarts, dimecres... que lents passen els dies quan esperes una cosa! Per fi! Diumenge al matí: ens posem la roba d'anar a trescar enmig de garrics, esbarzers i atzavares, cistell en mà, ganivet a la butxaca, el xavalet, la dona i els dos gossos i cap el bosc hi falta gent. El trajecte fins al lloc tot cantant cançonetes perquè el nanu estigui distret (s'ha de dir que n'he après un munt que després sonen al meu cap mentre faig curses de muntanya -us imagineu fer la Saldes Pedraforca a ritme de "El general Bumbum"? tremendo us ho asseguro-). Per fi arribem al bosc, baixem tots i quasi sense dir res cada un per la seva banda. Res tu, el bosc sec com un òs. Ens retrovem al cotxe i el nanu (de dos anyets...) m'ensenya els seu cistellet amb quatre llanegues sanes com una mala cosa... mmm... la sort del principiant, ja se sap. Tornem cap al cotxe per anar un tros més avall. Ara se'ns afegeixen els sogres i els cunyats. Faig parar el cotxe un tros abans del punt de parada habitual per fer el tros per dins el bosc... mitja hora d'esgarrinxades, baralles amb esbarzers, agafar el ganivet amb la mà dreta per si dóna sort, el cistell penjat, amb un ull tancat... res, ni un trist camagroc. Torno al camí i el primer que sento, la meva cunyada Marta dient "-He trobat un rovelló!". Un rovelló diu... allò era un trasto de pam i mig de barret, sà, sanguinós, una obra d'art! I el meu cistell amb dues pinyes i tres fulles seques. Fins al cap d'una estoneta no vaig trobar quatre llaneguetes sanes i un grapadet de camagrocs... Em sembla que aquesta temporada ja n'estic fins els bolets (dels bolets)!

Rec@

2009-11-17T02:38:00.000-08:00

L'altre dia em va arribar un mail anunciant-me una iniciativa nova: REC.0 (http://www.recstores.com/). Em va semblar genial!! Aprofitar aquestes joies arquitectòniques que tenim a Igualada, les velles adoberies, per fer-hi una mostra de roba de disseny em sembla impresionant! I això em va fer pensar: unir la tecnologia amb l'antiguitat d'aquests edificis. Fer el nostre 22@ particular, el Rec@. Edificis carregats d'història, d'arrel, de sentiment, aprofitar-los per donar-hi de nou vida, muntar un niu d'empreses tic's, amb noves idees, noves tècniques, nous equips. El futur implantat sobre el passat i portat pel present. Un lloc on crear, un nucli on, per exemple, traduir programari en català, crear noves aplicacions que ens facin crear nous llocs de treball, que facin explotar el talent que tenim, que ens facin sortir del pou! Rec@, el nucli.

Conductors

2009-11-09T00:20:00.000-08:00

El fet de viure fora d'Igualada m'obliga a agafar el cotxe cada dia per anar a treballar, i això em fa fixar en les actituds de la gent al volant, i a partir de les semblances que he trobat en les diferents situacions que em trobo, he fet la següent classificació de conductors:

- El "Cremat". Personatge que t'apareix de cop i volta al teu darrera i abans no has acabat de dir -"conye! d'on ha sortit aquest..." ja t'ha passat, rotllo "guerooopppaaaaaaa". Això si, darrera seu deixa una estel·la de tubo cremat que fa por.

- El "Avui és diumenge, i avui també, i avui també...". El portes davant i vas veient como senyalen les branquetes de romaní, les de farigola, el pagès que cull les ametlles, ei mira m'ha semblat veure un rovelló... etc. Desesperant.

- El "Ho haveu vist això!". És aquell que el veus a dos cm del vidre del davant, com si fent-ho així hi vegués més. Titu, que no hi "guipes". Em fan especial pànic, no saps si quan l'adelantis l'espantaràs i et fotrà un cop de volant...

- El "Cotxe fantàstic". Veus a circular un cotxe sense rastre del seu conductor... ninonino... el cotxe va sol? L'acabes adelantant encuriosit i te n'adones que no sobrepassa el recolzecaps.

- El "Linx". Estàs parat en un "cedeixi el pas", en una rotonda, etc, i el cotxe del davant no passa. Veus que està mirant cap un punt en concret. T'hi fixes.... ho tornes a mirar.... al cap de cinc minuts veus que s'acosta un altre cotxe, que va venint, venint... Collons quina vista que té el paiu!

- El "guenyo". Aquests només surten de nit. Veus a venir de cara un llumet, mira, una moto. De cop posa llargues i veus que no, que és un cotxe amb una bombeta fosa.

- L' "Aiquemelafoto". Carretera estretona, sense vorera d'emergència. Un cotxe circulant pel mig, evidentment un aiquemelafoto. Recomano mantenir-hi una distància de 200m per preveure possibles maniobres d'aquest personatge. Se'l reconeix perquè va oscil·lant entre la línia del mig i la del lateral (esquerra o dret, mai se sap).

Aquesta és la meva classificació a dia d'avui, des del meu punt de vista i sense ànim d'ofendre. I és que els trajectes Tous-Igualada-Tous amb la meva "Vito" donen per molt.

"Locura"!!!!

2009-10-20T03:02:00.000-07:00

En sóc conscient que el títol està en castellà, i és que a mi em sona millor dit així, per exemplificar amb un mot la fotografia, que no en català: Bojeria... fonèticament complicada per dir-la cridant, folleria... com ho diria... malsonant? "Locura" i prou. O és que algú diu "barret" en comptes de "chapeau" quan alguna cosa està molt bé?

Anem al gra. La fotografia dels Grallers d'Igualada va ser presa durant la cercavila que vàrem fer a les festes del Pilar, al barri de la Font Vella. No, no duiem sobrecàrrega de productes destil·lats ni de substàncies extranyes, simplement la "locura" del moment. L'actuació estava anant sobre rodes, amb un sò espectacular, molta canya, molta energia. Erem nosaltres, els gegants del barri i una corrua de gent que ens acompanyava. Les dues veus afinades, la percussió "enxufada" al màxim, els gegants giravoltant i saltant... què més es pot demanar? Res més, una estona on vàrem disfrutar i vàrem fer seguir a la gent (tot i que a Igualada costa una mica "arrencar" la gent -"trata de arrancar-lo Carlos..."-).

I aquí la conclusió: Per bé que toquis la gralla, per bé que soni el grup, si no es transmet has perdut el 60% de l'actuació, has perdut el sentit del què fas: Ho fem per això, per disfrutar i fer disfrutar. A qui no li agrada sentir com després de l'actuació un nen canta o algú xiula la tonada dels teus temes?

Sóc TIC

2009-10-09T02:51:00.000-07:00

No, no us espanteu, no sóc ni un espasme, ni moviment nerviós ni res d'això (més aviat tendeixo a ser tranquil). Quan dic que sóc TIC em refereixo a tècnic en Tecnologies de la Informació i Comunicació. Vaig començar com a informàtic, però l'evolució d'internet, les xarxes socials, les comunicacions i tot plegat m'ha fet evolucionar cap aquest camp més ampli, i sincerament, per mi, més emocionant.

De sempre he estat contrari a moviments tipus messenger, facebook o similars però no com a concepte, sinó a l'ús que se n'està fent. La gent n'és realment conscient d'on s'està posant? Com a tècnic haig d'estar al màxim de al dia del que hi ha al "mercato", i haig de conèixer els productes per saber com controlar-los (diguem més aviat, filtrar-los) dins de l'empresa. Aleshores és quan te n'adones que hi ha persones que, per exemple, fan servir el "mur" del facebook per parlar amb la parella... i ja que hi sóm publiquem-ho al diari, fem-ne anuncis pels autobusos i pancartetes per les avionetes de la platja. O d'altres que publiquen (o els publiquen) fotos de la darrera festa/bacanal on se'ls veu amorrats a una garrafa amb productes poc propers a l'aigua. Aleshores no cal que s'escarrassin a fer creure a pares, directors o a qui sigui que hagin de donar comptes, que el malestar de l'endemà (altrament dita ressaca) és produit per un procés viral. A més aquestes fotos queden molt bé dins del "portfolio" d'una empresa de selecció de personal. Senyores, senyors, fem servir les eines pel què s'han de fer servir. A ningú se li ocorreria de tallar un tub d'acer amb unes tisores de plàstic (encara que siguin per tallar), oi?

On està el límit?

2009-09-22T02:02:00.000-07:00

Doncs depèn. Depèn del què es pretengui. Però comencem per l'inici: de formacions de grallers se'n troben desde dos membres (gralla i tabal) a grups formats per 8, 10 o més gralles i un nombre major de tabals (perquè sempre hi ha en aquests grups més percussió que gralles?). Si parlem d'aquests darrers crec que el que ha fet més "mal", i ho dic entre cometes perquè no hi ha mal que per bé no vingui, és la proliferació de grups de batucada. M'encanta la percussió, i la percussió ben feta em fa ballar i moure'm inconscientment però, què hi fan 15 tabals o més (caixes, surdos, repiques etc) conjuntament amb un grup de grallers? Una barrera sonora. Aleshores les gralles miren de sonar més fort que la percussió i forcen les inxes fins l'extrem de fer galls i desafinar de manera incontrolada. A més, tocar la gralla sense sentir-te a tu mateix (i ho dic per experiència actuant acompanyant la Víbria d'Igualada on les "carretilles" xiuladores ensordeixen l'ambient) fa que sigui impossible seguir una cançó (perdó, rectifico cançó per peça o composició tal i com diu l'amic Montsant).
Tampoc tenen tota la culpa la percussió, i és que la gralla és un instrument amb molts registres d'afinació, i ja és prou complicat trobar la mateixa freqüència per 5 gralles que a més n'hi afegeixis 4 o 5 més.

A mi m'encanten els grups com és ara en el que estic (http://www.grallersdigualada.cat/), 5 gralles i 5 de percussió, a l'estil de grups com Xarop de Canya o Vatua l'Olla que juguen amb altres instruments i amb percussions "canyeres" que complementen les peces de gralla i hi juguen, donant un global de conjunt animat i fresc.

D'altra banda si per exemple algun dia anéssim a fer un concert o toc en una església o similar, evidentment no podríem anar-hi tot el grup; el tipus de peces i el lloc demanen una formació més reduida, 2-3 gralles i 1 o 2 elements de percussió. De fet aquestes formacions són les més comuns (i les que sempre hi ha hagut) en el món graller.

Doncs per això, el límit depèn del que es pretengui fer amb el grup. Per mi 5+5 equilibri perfecte.

Tuga Trail Copons'09 - Afició digitalitzada

2009-09-18T02:19:00.000-07:00

Ara farà pràcticament un any que conjuntament amb 3 membres de la secció de curses de muntanya (uecanoia), se'ns va encarregar de dur tot l'apartat informàtic d'una cursa nova que s'estava organitzant: la "Tuga Trail Copons'09". Jo em vaig presentar voluntari pel disseny de la web. -"Quina oportunitat", vaig pensar, -"dues aficions en un mateix pack!". Havent fet ja un munt d'inscripcions en les diverses curses on havia participat sabia perfectament què m'agradava i què hi trobava a faltar a les webs. Després d'un primer disseny, que sembla que va agradar als organitzadors, es va començar la feina: disseny de tot el lloc web, maquetació, estructuració de codi, càrrega de continguts i proves online. El 18 de juny ja la teníem publicada. El Xavi va enllestir aviat el tema de programació de la base de dades: les inscripcions, passarel·la pels pagaments, etc... i el Lluís es va currar tota la gestió de la cursa (llistats d'inscrits, controls de sortides, d'arribades, classificacions, cronos...). Al final la feina ha estat un èxit rotund, tan la nostra part "virtual" com la part física (organització, participants...).

En definitiva, que he disfrutat com un camell fent aquesta web, col·laborant-hi amb l'organització -que esperem que sigui la primera de moltes-, i compartint bons moments amb els "tecles" Xavi, Lluís i David (un dels pares de la criatura TugaTrail). Salut i km's!

Hauria d'estar prohibit!!

2009-09-14T06:17:00.000-07:00

Hi havia una vegada, pels volts de l'any 1994, un senyor anomenat Vincent Connare que treballava a la Microxoft. Aquest senyor es va llevar un bon dia i va creure oportú de crear una font per ordinador anomenada "Comic Sans"... després d'aquest dia ja res va ser igual. I la veritat és que tant de bo no hagués tingut tal inspiració.

Aquesta font creada en un principi per escriure els texts de les bafarades d'un programa d'ordinador per la canalla, ha plagat el món de llocs inadequats pels seu ús. Per exemple l'he vist en cartes que s'envien als morosos d'una empresa, en els cartellets fets per la policia local avisant de la prohibició d'estacionar en determinats trams de carrer, en manuals tècnics, en etiquetes de productes... Seria com si per exemple les multes de trànsit ens arribessin amb "emoticones" de caretes somrients, la carta d'hisenda amb dibuixets de floretes i marietes o el rebut de la llum amb lletretes de colorins... Ens pensaríem que se n'enfoten de nosaltres, no? És per això que des d'aquí vull llençar una crida al boicot a aquesta font, que no s'utilitzi ni pel que es va crear, que s'elimini dels fonts del Güindows i de qualsevol sistema operatiu que la contingui!!!

Per cert, he "tunejat" el nom de les marques comercials perquè ningú s'enfadi...

Presentació

2009-09-10T08:16:00.000-07:00

Bones,

Finalment he fet el pas i m'he llençat a fer-me un blog. La decissió ha estat complicada però al final ho he hagut de fer; sempre administrant llocs de tercers sense poder opinar de manera lliure m'ha fet tirar endavant. Aquí el que digui m'afectarà a mi i només a mi.

Em presentaré: sóc el Roger, un catalanet a qui agrada el disseny gràfic (web sobretot), informàtic de professió, graller i corredor de muntanya (skyrunner pels del rotllo) d'afició, i sobretot sobretot, pare, marit, fill, germà i amic (aquest darrer ordre no implica res, per algun lloc s'ha de començar, no?).

Vull utilitzar aquesta eina per expressar allò que em crida l'atenció, que em preocupa, que sento, allò que faig i deixo de fer... tenint sempre present que un blog ha d'estar al dia i al màxim d'actualitzat, o sigui que mans a la feina.

Salut!